CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

RABIA (Sebastian Cordero)

José María és un immigrant sud-americà que treballa en la construcció. Rosa, també immigrant, és treballadora domèstica en una gran mansió d’una família benestant. Un dia, dut per una ràbia incontrolada, José María mata el seu cap. La por a ser descobert el porta a amagar-se en la casa on treballa Rosa, amb qui fa poques setmanes va començar a sortir, sense dir-ho a ningú. D’això tracta el tercer film del director equatorià Sebastian Cordero, que ens apropa a temes tant dispars com les relacions amoroses impossibles i les divisions socials que vivim avui en dia.

Un film rodat magistralment i que compta amb tot un conjunt d’històries secundàries que queden englobades dins la mateixa casa. La reclusió voluntària de José María, les relacions entre els membres de la família benestant, l’alcoholisme i alguns dels seus efectes, els amors idílics,… Tot recolzat per la interpretació dels principals actors, Gustavo Sánchez Parra (com a José María) i, sobretot, de Martina García (com a Rosa). Compta també amb uns secundaris de luxe: Concha Velasco, Xabier Elorriaga, Àlex Brendemühl i Icíar Bollaín.

A l’hora de rodar una pel·lícula, la millor forma seria rodar-la en ordre cronològic; però a l’hora de planificar el rodatge s’acostuma a tenir en compte motius més econòmics, la qual cosa comporta rodar-la de la forma més rendible. En aquest cas, però, el motiu de no haver-la rodat en ordre respon a un motiu físic. Gustavo Sánchez Parra, al llarg de tota la pel·lícula, s’arriba a aprimar més de 13 quilos; com és més fàcil engreixar-se que aprimar-se, es va decidir rodar la pel·lícula començant pel final (amb el protagonista literalment xuclat) i anar filmant a mide que aquest anava engreixant.

En resum, un co-producció espanyola i colombiana recolzada en un molt bon guió i filmada amb tots els alicients per aconseguir una atmòsfera on s’hi respira amor, tragèdia i, sobretot, ràbia.

Advertisements

26 Octubre 2010 - Posted by | drama | , , ,

3 comentaris »

  1. Estava dubtant si valia la pena anar a veure aquesta pel·lícula. Com que veig que la deixes força bé li donaré una oportunitat.. jaja.

    M’ha sorprés això de rodar la pel·licula al revés.

    Comentari per Born to Run | 26 Octubre 2010 | Resposta

  2. Això ha d’acabar malament si o si.
    Així i tot, quina tensió haurien de suportar els protagonistes si aquesta situació fos real!

    Bé, sembla que la pel•lícula t’ha agradat i això sempre està bé i ens dona arguments per anar a veure-la.

    No suporto la Conxa Velasco, és un tema meu, és visceral, ho sento.

    Comentari per Tomàs | 26 Octubre 2010 | Resposta

  3. No sé si encara està a cartellera Born to run. Jo la he hagut de buscar per internet perquè, malauradament, es varen fer poques còpies. Per internet, en DVD o al cine, continua essent recomanable.

    Tomàs, per animar-te diré que la Concha Velasco és secundària i no és que tingui molts minuts. jejeje

    Comentari per Crític de cine | 26 Octubre 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: