CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

RUBBER (Quentin Dupieux)

Massa sovint, la paraula ‘absurditat’ acompanya una pel·lícula fantàstica. Generalment, aquesta té una connotació negativa i en molt pocs casos, una pel·lícula pot presumir amb el cap ben alt de ser ‘absurda’. Bé, doncs, aquesta n’és un cas d’aquests últims. Ens trobem davant una pel·lícula absurda des de la primera escena; des de la primera linia de text; des de la primera imatge (inquietant carretera plagada de cadires buides)

La premisa és ben senzilla: un pneumàtic amb poder telequinètics capaç de rebentar el cap de tot allò que se li possi al davant. El protagonista és el mateix pneumàtic a qui acompanyem durant els seus primers intents de caminar, les primeres passes, el descobriment del seu poder i el viatge cap a la bogeria, la sed de sang i la vengança. Tot envolcallat amb un seguit de personatges secundaris, si hi cap, més surrealistes que el propi pneumàtic. La pel·lícula funciona perquè no pretén trobar-li un sentit a tot el que passa i això queda clar des dels primers cinc minuts i el magnífic discurs del policia sobre el “sense-sentit”: totes les pel·lícules tenen un “sense-sentit” i no cal que ens trenquem el cap buscant explicacions. Filmada magistralment, la trama avança a un ritme adequat, de forma que el pneumàtic, malgrat les limitades possiblitats de moviment, acaba tenint més expressió i personalitat que la resta de personatges.

Trobem un film replet d’humor negre, original, sense cap ensurt i allunyat del terror més clàssic que ha merescut el premi a la Millor pel·lícula otorgat pel Jurat Carnet Jove, el “premi citizen Kane al millor director revelació” i el Méliès d’argent a la millor pel·lícula europea de gènere fantàstic.  Bé es podria definir com un biopic comprimit, sense final i ple d’experiències macabres.  No us rebenteu el cap (jeje) i aneu-la a veure quan pugueu.

Amb aquesta pel·lícula acabo el seguiment del festival de Sitges d’enguany (festival que també ha estat seguit per altres blocaires com l’Arqueòleg Glamurós, l’Spaulding’s blog o Just Say what you want). Encara tinc una llista de pel·lícules pendents de veure del festival, però ja aniré penjant les crítiques a mida que les vagi veient, intercalant-les amb altres estrenes (que aquest mes en té unes quantes de bones). Ara, a començar a arrencar fulls del calendari esperant Sitges 2011.

Advertisements

19 Octubre 2010 - Posted by | biopic, gore, humor | , ,

9 comentaris »

  1. Siguem generosos, la peli no és absurda, és surrealista i perquè no, original i atrevida.

    Ja m’imagino el nom que la peli tindria als cinemes espanyols:

    El ataque del pneumático asesino!!!

    Comentari per madebymiki | 19 Octubre 2010 | Resposta

    • jejeje. A més, he vist que la traducció literal de “Rubber” és goma o cautxú, així que no m’imagino estrenant-la als cinemes com “Caucho”. Malauradament, no estic segur que la veiem estrenada als cinemes. Esperem que l’haver rebut el Méliès d’argent serveixi perquè es decideixin a estrenar-la.

      Comentari per Crític de cine | 19 Octubre 2010 | Resposta

    • I llavors guanyaria encara més punts amb aquest nom!

      Comentari per caleglin | 19 Octubre 2010 | Resposta

  2. Per fi llegeixo la crítica de la pel·lícula del neumàtic!!

    A veure si es decideixen a estrenar-la als cines, sinò haurem de tirar de FNAC o internet. Aquesta me l’apunto per veure quan pugui. Per cert… els actors han de ser molt dolents per ser eclipsats per un objecte no?? A veure si li donen el premi al millor actor al neumàtic en algun festival!

    Comentari per conjuntbuit | 19 Octubre 2010 | Resposta

  3. En començar a llegir-te pensava que ens diries que era una “basura” de pel•lícula per com anaves plantejant la crítica. Després m’has fet entrar ganes de veure-la.

    Així i tot, ha de ser difícil mantenir l’atenció dels espectadors amb un neumàtic, per “artista” que aquest ens haig sortit. I si el director ho ha aconseguit pot ser una bona experiència veure-la.

    Comentari per Tomàs | 19 Octubre 2010 | Resposta

  4. Conjunt buit, no és que els actors suguin dolents, a mi em van convencer. El que passa és que els seus personatges són molt simples (seguint l’esquema surral de la pel·lícula)
    Bona idea, això del premi. Potser s’hauria de crear el “Premi al millor objecte inanimat” o alguna cosa per l’estil. Només es podria fer a Sitges, però, on és costum trobar-te desde pneumàtics fins a condons assassins.

    Tomàs, no t’avorreixes en cap moment. Està filmat de tal forma que tens ganes de saber què passarà després i, creu-me, no decepciona.

    Comentari per Crític de cine | 19 Octubre 2010 | Resposta

  5. La veritat és que m’has despertat molta curiositat per aquesta pel·lícula!

    Gràcies per les resenyes!

    Comentari per Theo | 20 Octubre 2010 | Resposta

  6. Tenia molt bona pinta i no vaig aconseguir entrades ni de conya! Es una espina que tinc clavada i no sé si me la podré arribar a treure, doncs apostaria a que mai la veurem estrenada a les pantalles. Igual al Verdi, amb moltíssima sort… I a Internet cada cop és més fàcil veure cinema comercial i més impossible accedir a l’independent… així que…

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 20 Octubre 2010 | Resposta

  7. Theo mira-la, si pots, no t’empenediràs.

    Arqueòleg, crec que tens molta raó. Jo estic ressant perquè com a mínim surti en DVD. Si la trobo en algun lloc per internet ja t’avisaré.

    Comentari per Crític de cine | 21 Octubre 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: