CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL ÚLTIMO EXORCISMO (Daniel Stamm)

Produida, entre d’altres, per Eli Roth (Hostel), aquesta producció sobre el mastegat tema dels exorcismes s’ha convertit en tot un fenòmen als Estats Units posicionant-se en primer lloc en la taquilla americana. Tot i no tractar-se d’una joia de pel·lícula i parlar d’un tema força sucat, aconsegueix presentar una trama força suggerent. Un pastor (dels de l’esglèsia), especialitzat en la realització d’exorcismes, pateix una crisi de fe. A partir d’aquest moment, es disposa a demostrar el muntatge que hi ha darrera els exorcismes, el frau que suposen i les mentides que s’expliquen. Amb aquest objectiu decideix realitzar un últim “muntatge” i gravar-ho tot en un documental.

I és aquí on recau la importància de la pel·lícula. Està rodada com si estractés d’un fals documental, amb una estètica que ja hem pogut veure a “El projecte de la bruixa de Blair”, “REC”, “Monstruoso” o “Paranormal Activity“. Però hi ha una certa diferència amb totes aquestes. Les abans nomenades estan gravades amb càmeres de vídeo donant aquella sensació d’espontenaïtat que tots sentim en veure vídeos fets per nosaltres mateixos. “El último exorcismo” està gravat amb la intenció de ser un documental i així se’ns mostra en un primer moment. La veritat, la primera mitja hora em va recordar el programa de Callejeros; entrevistes ràpides, canvis rapidíssims de seqüències, talls i moviments de càmera constants,…

Però aquesta estètica de documental va declinant a mida que avança la pel·lícula i l’acció es complica, convertint-se en una successió d’imatges i plans improvisats que deixen de banda l’organització i la planificació que s’hagués fet en un començament. El guió ens vol vendre en primer moment el frau dels exorcismes, però a mida que la trama avança, ens qüestionem què hi ha de fals i què de cert, dubtem de l’existència o no dels dimonis. I tot i les seqüències de terror, la pel·lícula ens mostra aquestes reflexions i dubtes a través de girs argumentals ben estructurats tot i que una mica previsibles. Si vàreu gaudir amb “REC” o “El projecte de la bruixa de Blair” us la recomano, sobretot la última mitja hora. Aviam qui pot veure-la sense apartar en algun moment els ulls de la pantalla.

Advertisements

15 octubre 2010 - Posted by | terror | , , , , ,

8 comentaris »

  1. Interessant, sembla una bona peli per veure-la en companyia, “El projecte de la bruixa de Blair” ja era de les divertides per anar amb colla i comentar-la després.

    A veure si trobo colla per anar-hi.

    Salut i bon cap de setmana!!

    Comentari per madebymiki | 15 octubre 2010 | Respon

  2. REC em va agradar molt. Espero no tenir que apartar la mirada de la pantalla.

    Pel que ens dius sembla que es pot veure i me l’apunto.

    I tot això a les portes de l’arribada del Papa…, com sou!!!

    Comentari per Tomàs | 15 octubre 2010 | Respon

  3. Miki, crec que “El projecte de la bruixa de Blair” té més suc per parlar i comentar amb la colla.

    Tu ho has dit, Tomàs, es pot veure. Però no és, ni de lluny, del millor que es pot veure a Sitges. Estaria bé que el Papa es passés per Sitges.

    Comentari per Crític de cine | 15 octubre 2010 | Respon

  4. La meva relació d’odi-odi amb el cine de terror… me’n guardaré prou de veure-la, que sino, creu-me, tindré malsons durant mesos! L’última de por/terror que vaig veure… buf, ni idea, seria un “immediat postadolescent”. Mira que el tema em motiva, eh?, però no, temo les conseqüències. Millor passo.

    Comentari per Ferran | 15 octubre 2010 | Respon

    • jaja et passa com a mi ! xddd

      Comentari per Lu | 19 octubre 2010 | Respon

  5. ugh, terror… quina llàstima que sigui incapaç de veure pelis com aquesta, perquè és veritat que són les que van millor de veure i comentar amb els amics.

    Comentari per nininthesky | 15 octubre 2010 | Respon

  6. He de començar a madurar i fer un esforç cap a les pel·lis de por però és superior a mi…

    Comentari per Lu | 19 octubre 2010 | Respon

  7. Els vostres tres últims comentaris (Ferran, nininthesky i Lu) són molt semblants. No us agrada el cinema de terror!! El que passa és que no heu llegit el meu post sobre el neurocine, on s’explica que el fet de passar por amb una pel·lícula comporta, alhora, una sensació de plaer i excitació. jajaja
    A mi no m’agraden les pel·lícules romàntiques i en veig alguna de tant en tant. Aquestes sí que fan por!!

    Comentari per Crític de cine | 19 octubre 2010 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: