CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

THE WARD (John Carpenter)

Fa nou anys, al mateix festival de cinema de Sitges, es presentava “Fantasmes de Mart” de John Carpenter. Des d’aleshores, la seva tasca com a director només es va poder veure en la sèrie “Masters of horror” a televisió. Abans d’analitzar, però, la pel·lícula que aquest any s’estrena a Sitges, cal analitzar al seu director.

Carpenter va néixer un 16 de gener de 1948 i va dirigir la seva primera pel·lícula “Revenge of the colossal beast” (amb aquest títol no sé si la veurè alguna vegada) al 1962. Des d’aleshores, va dirigir grans films de culte com poden ser “La boira”, “La nit de Halloween”, “Vampirs” o “La cosa” a més de composar algunes de les seves bandes sonores. Amb una gran quantitat de pel·lícules a les esquenes, es va convertir en un dels mestres del cinema de terror i tot un referent per a les generacions futures. I és que ningú com ell sap crear aquelles atmòsferes tenses que tant nerviosos ens posen just abans de fer-nos saltar del seient amb un bon ensurt.

I això és tot el que té “The Ward”, la història d’una noia que és internada en un psiquiàtric després de cremar una granja. Allà es trobarà amb la presència d’un fantasma que anirà aniquilant les seves companyes de reclusió. La pel·lícula té punts forts i febles. Com a punt fort destacaré la direcció, ja que després de nou anys, Carpenter torna amb una pel·lícula com las que ell sap fer, un film de terror clàssic amb els mateixos recursos efectius de sempre. Però aquest és, alhora, el seu punt feble, ja que al classicisme (efectiu) es suma un guió molt fluix escrit pels germans Michael i Shawn Rasmussen, de final previsible y molt suat. Bé es podria definir com una pel·lícula de terror de manual, ben dirigida, però amb ensurts previsibles. La veritat és que s’esperava més de Carpenter i això va quedar demostrat en el fet que es van sentir més aplaudiments en l’Auditori en sortir el nom de Carpenter en els crèdits inicials que no pas al final del film. En definitiva, és una bona pel·lícula, però força decepcionant per als seguidors de Carpenter.

Advertisements

12 octubre 2010 - Posted by | terror | ,

6 comentaris »

  1. He vist “La Cosa” i “La Boira” d’en Carpenter i el record que en tinc és bo. Sense estridències però bo.

    Pel que expliques de “The Ward”, el director segueix la línia, en aquest cas la seva línia, clàssica i entenc pel que dius que sembla com si aquesta pel•lícula l’hagués dirigit fa uns anys i no pas ara. Com is el temps s’hagués parat per a ell. Com si el gènere de terror no hagués evolucionat en aquest temps.

    Imagino que és un film per a seguidors del director o per passar el temps, més que per proclamar-la una molt bona pel•lícula.

    Com sempre, un post aclaridor i amb criteri personal.

    Comentari per Tomàs | 12 octubre 2010 | Respon

    • Jo no ho hagués resumit millor. Cal dir, en defensa de Carpenter, que aquesta pel·lícula no és fruit de la seva ment, ja que el guió ja li va venir donat; és més aviat un encàrrec. Encara haurem d’esperar un temps per veure una pel·lícula nascuda en el seu cap, serà la seva prova de foc.
      En qualsevol cas, no deixa de ser terror clàssic, que per això és el mestre.

      Comentari per Crític de cine | 12 octubre 2010 | Respon

  2. En Carpenter és una aposta segura, sempre va be saber que és el que aniràs a veure.

    I per cert, el tema no pinta malament.

    Comentari per madebymiki | 12 octubre 2010 | Respon

  3. Weeei! Jo ja he penjat també la meva crónica i t’he enllaçat a tú! TAKE A LOOK!

    He vist 8 films, del millor i del pitjor! Només coincidim en “Secuestrados” que a mi m’ha semblat nyonya i cursi com ella sola… clar que després de veure el gore extrem de la genial Dream Home (la meva aposta pel festival), tot em sembla poc! MUAHAHAH

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 12 octubre 2010 | Respon

  4. Quina vergonya, mai no he anat a Sitges pel festival, i això que m’encanta el cinema! De fet de petita deia que volia ser crítica de cine… gràcies a Déu m’he dedicat a una altra cosa perquè sempre que intento parlar d’una bona pel·lícula només sé dir que és intel·ligent o divertida!! En fi, dóna gust llegir la gent que en sap!
    Gràcies per la visita!

    Comentari per Reflexionem-hi | 12 octubre 2010 | Respon

  5. Miki, tens raó que és una aposta segura si vols veure bon terror, però per a mi, el tema està una mica suat.

    Arqueòleg, gràcies per la referència. Tot un honor!! No em pots dir que el final de “Secuestrados” no va ser genial!! Vaja, què hi farem… sobre gustos…
    “Dream Home” la tinc a la meva llista per veure-la quan pugui.

    Reflexionem-hi, algun any hi hauràs d’anar, no t’empenediràs. No en sé tant com et pugui semblar, sóc un simple aficionat, però gràcies. Benvinguda al blog!!

    Comentari per Crític de cine | 13 octubre 2010 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: