CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

DOGVILLE / MANDERLAY (Lars Von Trier)

L’any 1995, diversos directors danesos (Lars Von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Soren Kragh-Jacobsen)van signar un manifest que va ser conegut com el “Dogma 95” i que suposava un “vot de castedat”. Aquest vot deia així:

Juro que em sotmetré a les regles següents, establertes i confirmades per:

  1. El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori).
  2. El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa. (No es pot utilitzar música, excepte si està present en l’escena en la qual es roda).
  3. La càmera ha de sostenir-se amb la mà. Qualsevol moviment -o immobilitat- aconseguit amb la mà estan autoritzats.
  4. La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada. (Si hi ha poca llum, l’escena ha de ser tallada, o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera).
  5. Els trucatges i filtres estan prohibits.
  6. La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc., en cap cas).
  7. Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits. (És a dir, que la pel·lícula succeïx aquí i ara).
  8. Les pel·lícules de gènere no són vàlides.
  9. El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm.
  10. El director no ha d’aparèixer en els crèdits.

A més, juro que com director m’abstindré de tot gust personal! Ja no sóc un artista. Juro que m’abstindré de crear una obra, perquè considero que l’instant és molt més important que la totalitat. La meva fi suprema serà fer que la veritat surti dels meus personatges i del quadre de l’acció. Juro fer això per tots els mitjans possibles i al preu del bon gust i de tot tipus de consideracions estètiques.

Així pronuncio el meu vot de castedat.

Copenhaguen, Dilluns 13 de març de 1995. En nom de Dogme 95,

Amb el pas dels anys, el Dogma va quedar a una banda, tot i deixar bones pel·lícula daneses com “Los idiotas” del mateix Von Trier. Però alguns dels principis del manifest encara eren presents en la ment de Von Trier en començar a rodar la seva trilogia “USA: Land of opportunity” formada per “Dogville” (2003) i “Manderlay” (2005). De moment, la producció de “Wasington” que, en teoria, hauria de ser la pel·lícula que tanqui la trilogia està en un estat de repós indefinit.

Aquestes dues pel·lícules ens mostren la visió d’Amèrica del director des d’un punt de vista molt personal. En la primera tracta del comportament humà, dels sentiments, de la arrogància i de la reacció de les persones davant els desconeguts. La segona es tracta el tema de l’esclavitud i la llibertat personal, així com dels diferents tarannàs de les persones.

Càmera en mà i com si d’un espectacle de teatre es tractés, els personatges es mouen per un entorn amb el decorat mínim, per una ciutat on les cases estan delimitades per senzilles línies dibuixades a terra, on interactuen entre ells de forma ininterrumpida encara que no formin part de l’acció principal. Un minimalisme exagerat que ofereix una estètica inigualable i que aconsegueix, malgrat la poca informació que ens trasmet, situar-nos en un espai i un temps molt ben definit; un pla zenital que ens mostra la totalitat de la localització on trancorre l’acció; una trama digna del millor Von Trier; uns diàlegs llargs però ben aconseguits i una bona actuació per part dels actors i les actrius (que tot  i repetir alguns personatges, no són els mateixos en les dues pel·lícules: per exemple, el personatge principal, la Grace, és interpretada per la Nicole Kidman i per la Bryce Dalla Howard).

En resum, de les millors pel·lícules de Von trier (i un dels millors tràilers que s’han fet). Espero amb impaciència la tercera part que, suposo, encara ens trigarà una mica a arribar. Mentrestant, sempre ens quedarà Dogville…

Advertisements

28 setembre 2010 - Posted by | drama | , , ,

12 comentaris »

  1. Ohhh! el manifest dogma, quins anys tant meravellosos…

    Fas be d’esmentar les “lleis dogma” suposo que molta gent no les deu conèixer i és un concepte interessant que ha donat gran cinema.

    Comentari per madebymiki | 28 setembre 2010 | Respon

    • És veritat. Llàstima que el moviment Dogma ja estigui obsolet i els mateixos creadors l’hagin deixat de banda. Tot i així, encara es poden observar alguns trets característics a les seves pel·lícules.

      Comentari per Crític de cine | 28 setembre 2010 | Respon

    • Correcte, coneixia el moviment però fins ara no havia vist el manifest (ni reunit la curiositat suficient com per a buscar-lo).

      No sé perquè però em sembla tan trencador que em suggereix un comportament pretenciós per part dels creadors (opinió completament subjectiva), una mica com em passa amb la majoria d’art contemporani, que el veig pretenciós o directament part d’una bombolla (artistes que fan autèntiques cagarades però es venen bé de preu perquè tenen un bon representant).

      Comentari per caleglin | 28 setembre 2010 | Respon

  2. No puc comentar sobre dogville i manderlay, encara estic atònit per les dues pel·lícules… sols diré que la Grace s’hauria de suicidar o matar-los a tots, pq amb el que pateix i veient que la gent va a la seva sense fer cas als valors morals que ella proposa no hi ha cap més camí.

    Pot ser tan bona com vulgui, però és en realitat la més desgraciada del món!

    Comentari per conjuntbuit | 28 setembre 2010 | Respon

  3. Interessant el post. No coneixia el moviment Dogme 95.
    Pel que expliques, sembla que un grup de directors de cinema varen començar una revolució per tal de democratitzar el cinema, en el sentit de fer-lo més accessible per a tothom que volgués dirigir. Amb pocs recursos, pocs decorats, música, teconologia…es pot fer cinema.

    Així i tot, de la lectura del post es dedueix que no varen aconseguir fer-ne un grup potent de seguidors.

    En a mi, em sembla una proposta interessant.

    Comentari per trt2009 | 28 setembre 2010 | Respon

  4. Soc supefan de Dogville i odio MAnderlay a mort: quina segona part menys digne! Com es troba a faltar a Kidman!!

    Del moviment dogma jo em quedo, sense cap lloc a dubte, amb “Celebración” de Thomas Vitenberg, de fet el primer film dogma que va existir i el millor de lluny!

    Y de Lars estic entre DAncer in the dark i Rompiendo als olas! Los Idiotas es taaaan prescindible, peró taaant!

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 28 setembre 2010 | Respon

  5. Conjuntbuit, jo diria que la Grace és innocent. Potser creu en la bondat dels homes i constantment aquesta creença va per terra. Haviam si a la tercera part ho entén d’un bon començament i canvia la seva actitud respecte els homes i les dones.

    TRT, més que no pas democratitzar, jo diria alliberar el cinema per tal d’aconseguir l’espontaneïtat necessària per plasmar una història verdadera a la pantalla. Certament, el moviment no va tenir gaire més seguiment. Els directors danesos no van aconseguir estendre més enllà de les seves fronteres el dogma (no oblidem que la industria nord-americana és molt potent) i ells mateixos ho van deixar correr, tot i que encara s’hi poden veure algunes restes del manifest en les seves pel·lícules.

    Arqeuòleg, jo no criticaria Manderlay per l’actriu (Bryce Dallas Howard) sinó per poca innovació respecte de la primera part. L’única diferència és la il·luminació i prou. Esperem que la tercera sigui prou innovadora.
    No he vist “Celebración” i me l’apunto, però jo em quedo amb “Rompiendo las olas” Ja va bé refrescar la memòria, perquè quan penso amb Von Trier recordo la recent “Anticristo” i se’m posen els péls de punta!!

    Comentari per Crític de cine | 28 setembre 2010 | Respon

  6. Ho sento !!!
    però per aqui no passo!!!!!!!
    no soporto al senyor Von Trier!! no li aguanto absolutament res!!!

    Comentari per bargalloneta | 28 setembre 2010 | Respon

  7. No he mirat les pel·lícules, però has aconseguit que m’interessi i segur que com a mínim miro la de Dogville.

    Comentari per Born to Run | 28 setembre 2010 | Respon

  8. Bargalloneta, és normal que el cinema de Von Trier no agradi a una part del públic, ja que es surt força de la normalitat. A mi no m’agraden totes. De fet “Anticristo” em va repulsar (i em quedo curt). Si alguna vegada canvies d’opinió o et lleves amb ganes de veure’n una, mira’t Dogville, que potser canvies d’idea.

    Born To Run, ja em diràs que t’ha semblat. És tan visualment original que quedaràs parada.

    Comentari per Crític de cine | 29 setembre 2010 | Respon

  9. Bien aquestes no cal que me les apunti perquè ja les he vistes! I també les recomano; sobretot Dogville, el gir de la pel·lícula, suposo que des de la segona meitat per mi és imprevisible i realment et deixa amb el cos i la ment regirats.

    Evidentment Grace és innocent, sembla que tropesi amb la mateixa pedra una vegada rere altra (que per cert, crec que està molt ben aconseguida la interpretació de la segona actriu ja que en molts moments recorda la primera així que el canvi només es fa estrany al principi).

    Confia en les persones, però també és normal no? Quan coneixem a algú per primera vegada tenim fe que serà bona persona (tot i que hauria d’anar amb més peus de plom).

    Els humans necessitem als altres, som èssers socials, per tant, per molt que moltes vegades les persones ens defraudin i acabem descobrint que són hipocrites, individualistes… necessitem començar en bon peu, el que passa és que després hem d’aprendre a seleccionar la bona companyia no?

    (la segona peli seria un altre debat)

    Comentari per aficionatsalssenders | 29 setembre 2010 | Respon

    • Bon resum, no només de la primera part, sinó també de Manderlay. És cert que necessitem a les persones, però si realment són tal i com ens les pinten aquí, millor sól que amb mala companyia, no? També cal dir que Von Trier és força radical i cruel quan s’ho planteja.

      Comentari per Crític de cine | 30 setembre 2010 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: