CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

CUBE (Vincenzo Natali)

L’any 1997, Vincenzo Natali (director de “Splice” estrenada aquest mes) va estrenar sense pena ni glòria la pel·lícula “Cube”, tot i obtenir els premis a la millor pel·lícula i el millor guió al Festival Internacional de Sitges. En el moment en que va sortir a la venda en Video (encara no existia el DVD) es va convertir en una pel·lícula d’èxit i es va començar a considerar de culte. I no és per menys. Amb una trama molt senzilla (un grup de persones tancades en una espècies de presó en forma de cub i amb trampes mortals per tot arreu), pocs personatges, baix pressupost i decorats mínims, Natali dóna una lliçó de com rodar una pel·lícula collonuda amb tants pocs recursos; sense caure en el sensacionalisme de morts exagerades i extremadament violentes; oferint poca informació a l’espectador i deixant-lo amb una infinitat de preguntes en acabar-la de veure;…

Degut a l’èxit posterior que va obtenir el film, sense tenir res a veure amb Natali, es van rodar dues “seqüeles”: “Cube 2: Hypercube” i “Cube Zero”. Cap d’aquestes dues pel·lícules va arribar a superar en cap moment a la seva antecesora. Les podríem considerar còpies de la primera part amb innovacions considerables però, alhora, innecessàries. En el cas de “Hypercube”, la presó és relativament diferent a la de la primera part, estèticament parlant. En ella, els límits físics no existeixen i es juga amb una quarta dimensió: l’espai. Sitúa la trama en un cub interdimensional on la ciència-ficció barata supera l’ambient de tensió i angoixa de la primera part.

“Cube Zero” ens ofereix, per primera vegada en tota la saga, imatges de l’exterior del cub, centrant una part important de la pel·lícula en el que succeeix fora. Això permet respondre algunes de les preguntes que qeuden a l’aire en les dues parts anteriors (poques en realitat). A part d’aixó, la pel·lícula es torna un pél més violenta i desfasada. El que diriem “una flipada”

Si l’hagués de comparar amb una altra saga, ho faria sense dubtar amb “Saw”. La primera pel·lícula és una meravella, rodada amb pocs recursos i molt efectiva. Amb les segones, terceres, quartes,… se’ls va començar a anar l’olla anteposant el sensacionalisme i l’espectacle a la qualitat de la pel·lícula i de la trama. Malgrat totes les seqüeles que ens tirin al damunt, sempre ens quedaran les primeres parts.

Anuncis

24 Setembre 2010 Posted by | fantàstic, terror, thriller | , , , , | 9 comentaris