CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

RESIDENT EVIL: ULTRATUMBA (Paul W.S. Anderson)

Aquest diumenge, un diumenge qualsevol tot i jugar-se la final del mundial de bàsquet, vaig anar al cinema a veure la quarta pel·lícula de Resident Evil (que no l’última, segur). Després de pagar 9’50 euros per l’entrada (sí, la vaig anar a veure en 3D), seiem a la butaca i ens col·loquem les ulleres mega-fashion per poder gaudir de les tres dimensions. Jo porto ulleres els 365 dies de l’any, i haver-me de posar unes altres ulleres a sobre de les que ja porto és una mica molest. Abans de començar el film un anunci de “No recomanada per a menors de 12 anys”. Això significa dues coses: 1) no déu fer molta por ni déu haver massa sang i fetge, ja ho veurem… i 2) algú no sap què ha anat a veure perquè hi ha un nen de pocs menys d’un any a la sala.

El fet d’anar a veure-la en 3D és per un motiu prou clar. Jo sóc molt reaci a això del 3D i més quan crec que és un recurs modern per treure diners. Les pel·lícules que s’estrenen en 3D estan rodades amb les càmeres convencionals i, després, són adaptades. Només el cas d’Avatar (que ara la tornaran a passar als cinemes, només en 3D, per treure més diners!!!) es va gravar amb una càmera especialitzada, creada pel mateix Cameron i que es basa, bàsicament, en dues càmeres juntes gravant alhora. “Resident Evil” és la segona pel·Lícula que ha estat gravada amb aquest sistema de càmeres. Amb “Avatar” vaig gaudir moltíssim, així que estava convençut que en una saga que m’agrada i amb una tecnologia que m’havia fet passar una molt bona estona, això del 3D no podia estar malament.

I tenia raó. Vaig gaudir molt amb l’espectacularitat de la pel·lícula. Tot i el curt metratge, els recursos que ofereixen les 3D estan prou aprofitats i aconsegueixen una profunditat i una sensació impressionants. Però, per altra banda, també presenta alguns inconvenients; a part de la incomoditat de les ulleres, s’ha de vigilar molt de no fer escenes molt dinàmiques i amb ràpids moviments de càmara i canviant de plànol excessivament, ja que als ulls els costa acostumbrar-se i causa una mica de mal de cap. Això, però, ho saben tractar molt bé en la pel·lícula, ja que moltes de les escenes d’acció esan projectades a càmera lenta i amb tot luxe de detalls. Igualment, ha estat un bona experiència.

Ara, centrant-nos en la pel·lícula, cal dir que em vaig sentir com en una marató de pel·lícules d’acció concentrada en hora i mitja. La pel·lícula és una barreja entre la segona part de Resident Evil, Blade i Matrix. Les mítiques lluites que els germans Wachowski van parir ara ja fa 11 anys han arribat a l’adolescència amb un més que decent estat de forma (i sense grans a la cara), oferint-nos les escenes de lluita més interessants de tota la pel·lícula. Però, a part d’això, a la pel·lícula, argumentalment parlant, li falta alguna cosa. Treient els primers cinc minuts, frenètics i destructius “a saco”, a la pel·lícula li costa tornar a agafar ritme i, en acabar, deixa un regust amarg, un pensament de “això és tot, m’esperava més”. Com diria ma mare “le falta chicha”. Tot i que l’argument és més interessant que la tercera part (poc més), es troba a faltar la tensió i els zombis de la primera i la segona. On són els mítics zombis?? Cada cop ens presenten bèsties noves, i cada bèstia nova que inventen, s’allunyen un pas del bon cinema zombi, de tensió, sang i fetge. Exceptuant uns quants ensurts, la previsió d’una pel·lícula que poden veure nois de 12 anys es complia.  Estimats senyors productors, volem una pel·lícula de zombis com deu mana, amb sang, fetge i la Jovovich donant pel sac a tort i a dret. Per cert, curiós paper per Wentworth Miller (alguns recordareu a Michael Scofield, de la sèries “Prison Break”, que es col·lava a la presó per fugar-se amb el seu germà) que, un cop més, té la solució per escapar-ne d’una.

En resum, bona elecció per anar al cinema. Si voleu experimentar les 3D és la millor pel·lícula que podeu triar. Tot i ser més fluixes que les dues primeres, satisfà prou i deixa un final (molt) obert per a una cinquena part. Qui sap, potser la faran en 4D…

Anuncis

14 Setembre 2010 - Posted by | acció, terror | , , , , ,

6 comentaris »

  1. 4D?, estaria be fer les pelis amb olor (o pudor…) crec que s’ha experimentat alguna vegada, però així podríem pagar 15€ per entrada, un gran èxit pel món del cinema…

    Comentari per madebymiki | 14 Setembre 2010 | Resposta

    • i tant!! on els seients es moguessin, bufés l’aire, caigués aigua i on podrien haver zombis de veritat amenitzant l’estona. Al final valorarem el cinema per les xorrades que ens venguin i no per la qualitat del que veiem a la pantalla.

      Comentari per Crític de cine | 14 Setembre 2010 | Resposta

  2. Tetes i violència en 3d!! Mira, mira com corro cap al cinema…

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 14 Setembre 2010 | Resposta

  3. Un altre camp encara per explorar i explotar del tot és el de la inclusió de personatges ficticis (creats per ordinador) amb aparença humana i que actuïn com un personatge més en una pel•lícula o una pel•lícula feta totalment amb personatges no humans però amb aparença humana. El repte està en que no hi hagi diferència, que no es pugui notar.

    Vaig veure fa pocs dies la pel•lícula “Simone”, en la qual l’Al Pacino és un director de cinema a punt de perdre-ho tot ja que la protagonista de la seva pel•lícula(Winona Ryder)l’abandona a mig rodatge ). Sembla que la seva situació no té remei, fins que per un seguit de circumstàncies cau a les seves mans una nova tecnologia que no coneix ningú, que li permet crear un personatge artificial que ningú pot distingir d’un de real. L’èxit que aconsegueix és aclaparador.

    Potser no tardarem en veure personatges no humans i que semblaran totalment humans, vull dir que no ho notarem.

    Comentari per trt2009 | 15 Setembre 2010 | Resposta

  4. Arqueòleg, no corris tant haviam si t’entrarà flato!!

    TRT, això sí que és un repte. No sé si a tu et passarà, però a vegades he vist una pel·lícula feta per ordinador on els personatges són força reals i després d’una hora i mitja veient-la t’hi acostumes i t’ho prens com si fossin reals. De fet, fa un parell d’anys va sortir una entrega de Resident Evil, anomenada Degeneration, que estava feta per ordinador i és molt convincent.
    El dia que no poguem distingir entre actor i animació, le gremi dels actors i les actrius estarà en perill. Qui pagarà milions de dolars a un personatge fet de pixels??

    Comentari per Crític de cine | 15 Setembre 2010 | Resposta

    • Llavors potser els “salaris multimilionaris” seran per als creadors de softtware.

      Comentari per trt2009 | 17 Setembre 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: