ZOMBIS NAZIS (Tommy Wirkola)

Des de ja fa un temps, el cinema creat al nord d’Europa ens està donant grans sorpreses. Després de la trilogia de “Millenium” i de “Déjame entrar” (totes dues amb remake nord-americà en marxa) ens arriba una pel·lícula amb grans dosis de sang i fetge, petits moments de tensió i molt, molt d’humor negre. Per creure-s’ho, mireu el petit tros de pel·lícula que hi ha al video. Qui es dedicaria a matar zombis, i nazis, amb música de festa? amb destrals, motoneus i símbols comunistes?

Això sí, l’argument és força pobre i sense cap gir inesperat. Però, realment cal un argument aconseguit i uns personatges profunds en un film que tracta sobre matar o ser devorats per zombis?? Amb tocs d’humor a l’estil de “Zombieland” o, fins i tot, “Dead or Alive”, argument que recorda dubtosament a “Pirates del Carib: la maledicció de la Perla Negra” i homenatges a les bones pel·lícules Gore de fa uns anys com “Braindead” o “Tu madre se ha comido a mi perro” com es va traduir a l’espanyol i dirigida per, qui ho diria, Peter Jackson.

En definitiva, no és una pel·lícula per anar al cinema a veure, tot i que els aficionats a aquest tipus de films gaudirien molt; però sí que és entretinguda per un dissabte a la nit amb un gran bol de crispetes si no us fa molta angunia. Apa, a agaudir de la matança dels últims nazis de la segona guerra mundial. Per cert, no sé si es cosa de la traducció o de la subtitulació, però a la pel·lícula que vaig veure (original i subtitulada) les paraules “Malditos Bastardos” van sortir unes quantes vegades. Que cadascú pensi el que vulgui.