CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

MIEDOS 3D (Joe Dante)

Per a qui no conegui a Joe Dante només ll cal una paraula per saber qui és: Gremlins. Exacte, després de films com “Pequeños guerreros”, el visionari director de la millor pel·lícula juvenil de por dels anys 80 torna a la direcció i ho fa en el seu propi terreny i amb les últimes tecnologies cinematogràfiques i ho fa, al meu parer, amb una pel·lícula entretinguda però discreta.

Treient-li l’última part, amb una estètica marcadament Burtoniana, la resta de la pel·lícula és un conjunt de clixés del cinema de terror juvenil: ensurts previsibles, cantonades fosques, música inquietant, final obert per una segona part,… Vaja, una pel·lícula de terror de manual. Provenint de Dante, m’esperava més originalitat i més humor negre. En paraules seves, volia aconseguir realitzar una pel·lícula familiar, que agradés tant a joves com a adults (mantenint l’esperit de Gremlins) i, en cert sentit, ho aconsegueix. Cinema familiar, amb escenes inquietants i que no fan altra cosa que posar-nos nerviosos, per veure un diumenge a la tarda… o a la nit.

Crec que el director no acaba d’aprofitar del tot les opcions que ofereix les tres dimensions. Malgrat un bon tractament pel que fa a la profunditat de la imatge, la resta de recursos que utilitza per sorprendre els espectadors comencen a estar molt utilitzats i a ser poc sorprenents. Potser estem arribant a un moment en què tanta pel·lícula en 3D ens acabarà avorrint. Al públic ja se li han ensenyat les eines més espectaculars pel que fa a aquest recurs però ara cal explotar-lo a límits més profunds i que ofereixin una visió diferents de les pel·lícules. Prou ja de fletxes que surten de les pantalles. O claus, o destrals, o bales,…

Anuncis

1 Setembre 2010 Posted by | terror | , , , | 6 comentaris