CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

UN JUEGO DE INTELIGENCIA (Hans Weingartner)

Fa uns anys, Peter Weir ens mostrava els límits als quals podia arribar els programes de la televisió amb “El show de Truman”. Recentement, la minisèrie “Dead Set. Muerte en directo” també creava una al·legoria del que representa la porqueria que ens vénen a la televisió. L’anomenada “televisió porqueria”. Ara, des d’Alemania, ens arriba aquesta pel·lícula que explica la història d’un productor de televisió, creador compulsui de programes de merda que tenen enganxat a mitja Alemanya. Després d’un accident es replanteja tota la situació que està vivint la televisió alemanya i es qüestiona les quotes de pantalla i les audiències.

Les audiències, a Alemanya, es calculen a través de aparells anomenats “Audímetres” que tenen uns 15.000 habitants de tot el país. Això vol dir que la programació que s’emet per televisió la decideixen 15.000 persones representant els 80 milions d’habitants que té. Amb un plantejament utòpic, Rainer (el productor cocainòman) acompanyat per un seguit d’homes desgraciats i una noia amb idelas molt clars, es plantejaran com acabar amb el regnat de la televisió porqueria en favor de programes culturals, polítics i intel·ligents.

El fet que estigui agradant aquesta pel·lícula arreu és degut a que tracta un tema universal, centrat a Alemanya però extrapolable a qualsevol país del primer món. La televisió porqueria ens ha anat envaïnt de mica en mica sense que ens haguem adonat. Ara tenim les pantalles plenes de Sálvame, prensa groga, rosa i del color de la merda sense que, aparentment no hi poguem fer-hi res. O sí?

Advertisements

30 agost 2010 - Posted by | drama | , , , ,

13 comentaris »

  1. Vaja, sembla un bon tema a tractar, em recorda a la vida de Jerry Mander (val la pena llegirlo) que va passar de publicista a defensor de l’eliminació de la tele.

    Comentari per madebymiki | 30 agost 2010 | Respon

  2. Interessant la recomanació. És un llibre autobiogràfic?? La publlicitat també és un món ple de porqueria dins la televisió. Si em disculpes, marxo que he d’anar a comprar Cilit Bang!!

    Comentari per Crític de cine | 31 agost 2010 | Respon

    • En part és un llibre autobiogràfic, el trobaràs per 9,90€ (330 pag. aprox.) a qualsevol llibreria decent, el títol és: “Cuatro razones para eliminar la televisión”, jo l’he llegit aquest estiu.

      Comentari per madebymiki | 1 setembre 2010 | Respon

  3. A mi sempre m’ha picat la mosca això dels audímetres: coneixeu algú que en tingui un?? I si aquest rep sobnors per posar un canal que no li interessa??

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 31 agost 2010 | Respon

  4. És cert que no conec a ningú i pot ser que existeixi una trama conspiratòria sobre aquest tema. I d’això tracta precissament la pel·lícula.

    http://www.aulafacil.com/Publicidad/Lecc-29.htm

    En aquesta web s’explica com funcionen els audímetres i quina quantitat de la població l’ha de tenir per tal de tenir una mostra representativa. Segons el que diu el web, a España haurien de tenir un audímetre un tant per cent de la població d’Espanya equivalent al tant per cent de la població de la capital.

    És a dir, que la majoria veiem el que la minoria decideix.

    Comentari per Crític de cine | 1 setembre 2010 | Respon

  5. Veig que segueixes amb tan bon ritme com en el primer període del blog, Felicitats!

    Aquesta és una de les que em vénen ganes de veure, molt bé.

    Jo també tinc entès que la nostra audiència també la calculen mitjançant els audímetres que també la tenen diefernts famílies model: solters, estudiants, funcionaris, obrers, casats, amb fills, sense fills… i a partir d’aquí extrapolen, però si que és veritat que no conec ningú que en tingui un. Potser és mentida, potser ho tinc malentès… o potser ho han de mantenir en secret! Potser tens un audímtre i no ens ho vols dir… (no ho crec, perquè aleshores posarien millors pelis a la tele).

    Bé, la propera suposo que serà DOGVILLE….

    Comentari per aficionatsalssenders | 2 setembre 2010 | Respon

    • Ja m’agradaria tenir un audímetre!!! Tindria la tele tot el dia al 3/24 o al 33 per rebentar l’audiència!!!

      Dogville i Maderlay estan pendents. No et preocupis que tard o dora cauran. jejejeje

      Comentari per Crític de cine | 3 setembre 2010 | Respon

  6. M’heu fet recordar una pel·lícula dels 80′, amb la Romy Schneider i en Harvey Keitel, de Bertrand Tavernier, que es diu la “Mort en directe”.

    En aquesta, hi ha com una anticipació del que ara quasi arriben algun dels programes basura que ens envolten.

    A la pel·lícula un reportar s’inserta una microcàmera al cervell per tal de poder seguir en directe per a un programa de la tele, l’agonia i mort de la protagonista que és una malalta diagnosticada amb una enfermetat terminal.

    Veiem per la tela alguns exemples que van més enllà de la ficció, el que passa és que són reals.

    La pregunta és (o una de les preguntes és): fins on s’arribarà, o és licit arribar, per obtenir emocions que facin pujar el share?

    Comentari per trt2009 | 3 setembre 2010 | Respon

    • Ei, no la coneixia aquesta. Me l’apunto.

      Ara m’he acabat de llegir el llibre “El fugitivo” de l’Stephen King. Tracta d’un home que participa en un concurs de televisió, sobre l’any 2030 aproximadament. El programa consisteix en un home que és perseguit per un grup de cazadors amb l’objectiu de matar-lo. Tot gravat i en directe. Com més temps es mantingui en vida, més diners guanyarà.

      El futur dels realities és inquietant.

      Comentari per Crític de cine | 3 setembre 2010 | Respon

  7. Parlant sobre el tema… (quin bonic debat, a banda) i fora de la ficció…

    aquestes vacances i diria que a la Vanguardia vam llegir astorats la notícia que a un país nòrdic que ara no recordo si era Findlàndia fan any rere any un concurs en què els participants han de superar al seu contrincant en temps dins d’una sauna (es veu que allà hi ha molta tradició en saunes i és un concurs molt famós i seguit).

    enguany ambdós finalistes no van voler sortir fins que els metges els hi ho van obligar i els van dur a l’hospital on un d’ells va morir. El concurs diuen que se suspendrà.

    però evidentment, va estar tot televisat i amb fotografies de la pell del concursant a tires en color al diari…

    si, si, tens raó, la pregunta és: fins a on?

    Comentari per aficionatsalssenders | 3 setembre 2010 | Respon

  8. Ja ets el segon que llegeixo una crítica sobre aquesta pellícula s’haurà de tenir en compte…. gràcies

    Comentari per bargalloneta | 6 setembre 2010 | Respon

  9. Doncs sí. La peli et fa reflexionar força però, pel meu gust, tot passa massa ràpid. El canvi dels personatges és molt exagerat i poc creïble. Malgrat tot, és una cinta que s’ha de veure. Bon bloc. Me l’apunto perquè sempre clickava el teu nom i me n’anava a la pàgina dels diables. Salut!

    Comentari per jordicine | 15 setembre 2010 | Respon

    • Moltes gràcies. La pàgina dels diables és de la colla de la qual en formo part, però no té res a veure amb el cinema, oi? Espero els teus comentaris.

      Comentari per Crític de cine | 15 setembre 2010 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: