CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

L’ARRIBADA DEL “NEUROCINE”

El número de la revista “Quo” del mes de setembre porta un interessant reportatge sobre aquesta disciplina que s’està instaurant des dels darrers anys en aquest món del seté art: el “neurocine”. Aquesta ciència utilitza les tècniques por obtenir imatges del cervell per saber com reacciona davant els estímuls que podem trobar a la pantalla.
Estudis realitzats amb 45 voluntaris han demostrat que les pel·lícules que més activen el nostre cervell són els films de terror (era d’esperar)
Resulta que quan les persones veiem una pel·lícula de terror el que sentim en realitat no és por, és excitació. Les imatges de por estimulen les amígdales que, després del moment de por inicial, ens fa sentir gratificació. A més, segons aquests estudis, durant les escenes de terror i suspens, també s’activa el còrtex prefrontal, encarregat d’avaluar el perill. Com que lògicament,asseguts des de la butaca no correm cap perill, el sentiment d’alleugament també ens fa sentir bé.

Peter Krantz va ser el primer director de cine a utilitzar aquests mètodes per avaluar la reacció del cervell dels espectadors de la seva pel·lícula “PopSkull” i conèixer així els moments més angoixants. Cal dir, però, que aquests experiments els va fer un cop acabada la pel·lícula i, per tant, no la va modificar. Igualment, s’ha reconegut que altres directors i estudis més coneguts han utilitzat aquests mètodes entre ells, M. Night Shyamalan per a realitzar la seva propera producció “Devil”

Això suposa un gran descobriment per a la industria del cinema, ja que amb aquestes tècniques pot tenir una opinió dels espectadors completament objectives, davant el subjectivisme de les crítiques pròpiament dites. Però crec que per l’espectador no suposa cap avantatge. Les pel·lícules ens oferiran allò que volguem veure perquè estaran estudiades al detall; però no serà això el final de l’espontaneïtat del cinema?? no implicarà el final de la imaginació, de la originalitat?? L’art deixarà pas a l’entreteniment, la bellesa a la comercialitat. Serà el fi del cinema tal i com el coneixem?? A mi, tanta artificialitat em preocupa.

Anuncis

27 Agost 2010 - Posted by | General | , , ,

5 comentaris »

  1. Ara entenc perquè no miro pelis de por, s’em deu activar massa el cervell i em canso…

    Per altra banda no crec massa amb aquesta nova tècnica, vull pensar que som més que estadística i tecnologia.

    Comentari per madebymiki | 27 Agost 2010 | Resposta

  2. Ahir em comentaves aquest article de Quo, quan parlàvem d’un altre post teu, el de “La Niebla”. Ja he llegit l’article a la revista i ara el teu nou post sobre el Neurocine.

    L’aplicació de noves tècniques ha tingut molt a veure en la història del cinema. La irrupció del so, el color, les diverses tècniques de “convexió i grandària de la pantalla, …etc”, el 3D en les seves diverses etapes de desenvolupament i altres diversos experiments que s’han dut a terme amb més o menys èxit.

    No diguem ja pel que fa a les càmeres emprades, la fotografia, la il•luminació, el maquillatge…
    Per tant, podem estar al davant d’una nova tècnica que s’acabi utilitzant o no. Veurem si les dades s’acaben confirmant i si s’acaba convertint en alguna cosa més que material de laboratori.

    En breu en entrar al cinema ens donaran un casc amb visera que ens farà sentir, veure i experimentar sensacions que ara ni imaginem. Aquest és un negoci gegantí i no es pot quedar aturat, ha d’evolucionar per excitar i engrescar al públic, d’altra manera, aquest es queda a casa.

    Comentari per trt2009 | 28 Agost 2010 | Resposta

  3. Normalment no ha estat bo quan la objectivitat ha foragitat la subjectivitat. Entenent el cinema com a art, objectivitzar-lo i estandaritzar-lo no crec que li facin massa bé. Sempre s’ha de poder trencar fronteres.

    La tecnologia 3D o el so no diu pas res de com s’ha de fer una pel·lícula, sino que més aviat hi ofereixen noves possibilitats per al que el seu autor vulgui comunicar (tot i que tradicionalment les innovacions tècniques no es posen al servei de l’art fins anys després de que les poguem veure en el cinema més comercial). Això del neurocine (del qual no en sabia res) jo no ho entendria igual.

    Comentari per Arcangelo | 28 Agost 2010 | Resposta

  4. Podriem dir que Lynch o Origen formen aprt d’aquest estil?? O son massa poc terrorífiques??

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 28 Agost 2010 | Resposta

  5. Miki: per als grans estudis només som estadístiques i ovelletes que fan funcionar el seu sistema.

    Trt2009: és cert que el cinema ha d’evolucionar, però crec que aquest avenç en concret ens converteix més en el que li acabo de dir al miki (nombres i guanys)

    És cert Arcangelo, els avenços al cinema com el color, el so, han estat per oferir productes de millor qualitat. Això del neurocine potser aportarà qualitat, però de forma més indirecta. Esperem que les pel·lícules que facin amb els resultats d’aquests estudis no ens converteixin en espectadors excessivament exigents, sinó, la resta de pel·lícules quedaran enrera.

    Arqueòleg: Lynch i Nolan, així com una llarga llistes de directors són uns visionaris. No sé quins serien els resultats dels estudis fets amb les seves pel·lícules, però siguin quins siguin, no deixaran de ser autèntiques jòies. A aquests, ningú els podrà fer ombra, per molts tallets que ens facin als cervells.

    Comentari per Crític de cine | 29 Agost 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: