ORIGEN (Christopher Nolan)

Després d’un temps mort, una mica massa larg, el cine fòrum torna per oferir-vos les crítiques de les últimes estrenes, així com d’altres pel·lícules recomanables, i d’altres no tant.

I torno amb aquesta grandíssima pel·lícula dirigida per un dels cracks dels últims temps. Després de ressuscitar Batman a “Batman Begins” i “El caballaero oscuro”, Christopher Nolan ens ofereix un film que trenca fronteres. I les trenca per original, per enrevessada i per ben parida. En el seu temps, “Missió Impossible” la havíem de veure dues vegades per entendre-la; després va venir “Matrix” -la bona, llàstima de les altres dues- que ens va fer trencar el tarro amb les seves paranòies. Ara arriba “Origen”, una pel·lícula sobre un grup de gent, encapçalats per l’excel·lent Leonardo DiCaprio, que es dedica a entrar en els somnis de la gent per tal d’obtenir informació o protegir-la. I com el món de l’inconscient és un món complex, la pel·lícula no ho podia ser menys, perquè, com podem saber que estem somiant? o com podem saber que estem en un somni dins d’un altre somni?

Amb efectes especials molt ben aconseguits i escenes d’acció realment bones -és excel·lent la lluita que mantenen dos tios en un hotel sense gravetat- Nolan ens transporta a un món oníric on tot és possible; fins i tot que la caiguda des d’un pont d’una furgoneta al riu s’extengui durant més de 45 minuts. A més, es tracta d’una d’aquelles pel·lícules on l’argument ha de quadrar per totes bandes per donar un resultat decent. Casos com “El club de la lucha” de Fincher, “Shutter Island” d’Scorsese i, el cas més clar, “Los cronocrímenes” de Vigalondo són altres exemples d’aquestes pel·lícules on tot concorda amb una perfecció genial.

Així que no us estresseu si us perdeu la meitat de coses quan veieu la pel·lícula per primera vegada. Ja tindrem ocasió de veure-la un altre cop perquè creieu-me, ho necessitarem.