1408 (Mikael Hafström)

Sóc un fanàtic d’Stephen King i sempre que acabo de llegir un relat o una novel·la seva, m’agrada veure’n la pel·lícula per comparar. Sempre la pel·lícula després del llibre, per suposat. Moltes vegades és una catàstrofe de pel·lícula i algunes vegades soreprenen, tot i canviar fets o, fins i tot, finals. 1408 és un gran exemple de pel·lícula sorpenent i magnífica sobretot pel fet d’allargar i donar més dades sobre el curt relat sobre el qual està inspirat.

I és que en el relat no s’explica res del que passa dins l’habitació posseïda del pis 13 (o més ben dit, 14 pels supersticiosos) de l’Hotel Dolphin. Només tenim detalls poc definits i inconnexos que ens creen un estat d’angoixa procuïda, només, per la nostra imaginació. La pel·lícula és diferent, perquè tota aquesta angoixa és expressada i mostrada sense aturar-se cinc minuts. Els films de terror s’estructuren en moment s de tensió i destensió. Moments per posar el nervis de punta i d’altres per respirar amb tranquil·litat. I aquí difereix aquesta pel·lícula de les altres. Els primers 20 minuts, aproximadament, ens els regalen per a que agafem grans bocanades d’aire, ja que durant la resta de la pel·lícula no podrem tornar a respirar. La successió de fenòmens paranormals i terrorífics són constants; i fan que el protagonista (un grandíssim i convincent John Cusack) s’hagi de decidir en cada moment entre allò que és real i allò que és producte d’un poder superior i, potser, mortal. El paper de Samuel L. Jackson, més diluït en la història, no deixa de deixar-nos moments intrigants.

Així que seguiu, si voleu, aquesta recomanació. Busqueu en alguna llibreria, o pregunteu a algun amic, pel llibre “Todo es eventual”, d’Stephen King. Busqueu el relat de 1408 i el llegiu (a les fosques i amb una tormenta de fons, millor). Després, llogueu aquest magnífic film i gaudiu d’una bona estona d’espants i angoixant tensió. No us empenedireu… o potser sí.