CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

RESACÓN EN LAS VEGAS (Todd Phillips)

De tant en tant, Hollywood ens sorprén amb una comèdia esbojarrada bona. Poques pel·lícules m’han fet riure tant i de veritat. No aquell somriure creat a partir d’humor fàcil i senzill com el que aconsegueix la saga de “Agarralo como puedas” o “Scary movie”. Un film més o menys intel·ligent i amb girs de guió sorprenents i, sobretot, estrambòtics; surrealistes si preferiu…

L’argument no és massa complicat. Un grup d’amics marxa a les Vegas per celebrar un comiat de solter. En despertar-se al matí, el marit ha desaparegut i els amics no recorden res del què va passar. Seguint les pistes i el rastre de destrucció i personatges que van deixar al darrera, van comformant un plànol de la nit anterior. Em sona una mica  a “Colega, donde está mi coche?” que ja fa uns anys va sorprendre tothom amb un humor semblant al d’aquesta pel·lícula. Només cal canviar un cotxe per un home promés a punt de casar-se.

Si per algun motiu recordaré la pel·lícula serà, sobretot, pels títols finals de crèdit. Una forma original i divertidíssima  de presentar-los i que hem van fer plorar de riure. Em vaig quedar amb un molt bon sabor de boca.

Els actors, tots desconeguts, es surten amb una immillorable interpretació. Li donen aquell punt que necessita una bona pel·lícula d’humor perquè realment faci gràcia. Destacable, també, la participació de Mike Tyson, absurda, sorprenent i divertida. Es podria dir que en alguns moments és previsible?? La veritat, en molts pocs ja que, com he dit, té forces girs de guió que sorprenen i entretenen molt.

Per a tots els seguidors d’humor intel·ligent, situacions estranyes i estrambòtiques a l’estil d'”American Pie”, pel·lícules sobre farres, borratxeres,… us recomano que l’aneu a mirar només acabar de llegir el post.

Advertisements

10 novembre 2009 - Posted by | humor | , , ,

8 comentaris »

  1. Merda! L’haig de veure, però no tinc temps!! A veure si tinc un cap de setmana més o menys lliure i sense ningú a l’ordinador… et prometo que la miraré en menys d’un mes, sino… deixo de fumar.

    Comentari per conjuntbuit | 10 novembre 2009 | Respon

  2. Ara t’escolto!!!!, però quina comèdia tant ben feta (en un comentari te la vaig suggerir). Sincerament ara si que veig que fas honor al nom del blog, sense prejudicis i amb criteri fas unes crítiques que val la pena llegir. I si quins grans actors que son tots, que creïbles dins d’una història increïble.
    Una recomanació: per un cop a la vida val la pena veure la versió original i també la doblada, on hi han subtils canvis als acudits que valen molt la pena.

    Comentari per madebymiki | 11 novembre 2009 | Respon

  3. ????
    En serio val la pena?? No ho hauria dit mai!! te pinta de ser la típica teen movie per borderlines!
    Peró no, no m’atreveixo a donar-li una oportunitat… a veure que ho pensi… NO!! i ara… NO!!

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 11 novembre 2009 | Respon

  4. sí, jo també hauria dit que era una txorrada de peli, més que res pel títol. Doncs potser m’animo a anar a veure-la (o ja la trobaré al videoclub?).

    Comentari per seruji | 11 novembre 2009 | Respon

    • Fes-ho i no te’n penediràs, tot i el títol és una bona pel·licula.

      Comentari per madebymiki | 11 novembre 2009 | Respon

  5. conjunt buit, dona’t pressa que si no t’obligaré a complir això de deixar de fumar. Arqueòleg, atreveix-te. Si realment és una pel·lícula per borderlines…visca els borderlines!!!
    madebymiki, gràcies per l’elogi, m’apunto això de veure-la en versió original.
    seruji, gracies per comentar, potser és una xorrada, però rius tant i es fa tant entretinguda que dóna exactament igual que ho sigui.

    Comentari per Crític de cine | 13 novembre 2009 | Respon


  6. l’acabem de veure i, que vols que et diguem… és entretinguda i fa somriure de tant en tant. Es molt millor la de un funeral de muerte o el jardin de la alegria.

    No sé, el que té de bo és el guió i com l’han liat per las vegas, però de partir-nos no ens hem partit gaire.

    En fi, per gustos es colors i amb l’humor encara més (recordo d’estar veient La vida Brian i n parar de riure mentre al costat una noia feia cara de ‘quina merda és aquesta?’)

    Salut!!

    Comentari per Yepes Tubau | 23 novembre 2009 | Respon

    • llàstima que no t’hagi agradat com a mi. Com tu dius, tants gustos com colors.
      Estic d’acord amb tu que “Un funeral de muerte” o “La vida de Brian” són dues pel·lícules genials i divetidíssimes. Bons exemples.

      Comentari per Crític de cine | 23 novembre 2009 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: