CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

CLOCKWORK ORANGE (Stanley Kubrick)

Tot i que fa 30 anys que es va estrenar, “La naranja mecánica” està més de moda que mai. Amb motiu del seu aniversari, es torna a projectar en algunes sales de cinema. A més, el nostre entrenyable Àlex, cap dels “Drugos”, ha rebut enguany el premi d’honor al festival internacional de Sitges, tot i que la seva carrera no ha estat gaire exitosa exceptuant el seu pas per aquest film d’Stanley Kubrick.

Quan penso en la “Naranja Mecánica” em ve al cap la paraula polèmica. La seva primera projecció va generar grans odis i grans elogis, alhora. Presonalment, em va encantar. I suposo que això és perquè m’agrada el cinema i pertanyo a aquell sector del públic que veig les pel·lícules fixant-me, no només en l’argumenti les escenes vilentes, sinó també en la fotografia, la música, els diàlegs, la interpretació, els recursos de càmara, els plànols,… I estenm d’acord que Kubrick era un crack fent bon cinema.

Aquelles escenes llaaaaargues, aquells moments a càmara lenta (i ràpida), la música clàssica com a rere fons d’una ultraviolencia predictiva del que arribaria a ser la societat, una crítica social i política,… Tot un ventall de recursos que caracteritzen el cinema de Kubrick (El resplandor, La chaqueta metál·lica, 2001: una odissea a l’espai,…)

He de reconèixer que la primera vegada que la vaig veure em va cansar una mica, potser per la meva curta edat o potser per la seva llarga durada. Però amb el temps, i a base de veure-la i reveure-la i reveure-la i…, l’he acabat reconeixent com una de les millors pel·lícules de la història. I és que mai podrem oblidar la cara de l’Àlex amb aquell aparell a la cara que no li permetia tancar els ulls mentre el torturaven amb escenes de violència, sexe i sang; o com es pot manipular i torturar (segons Kubrick) la ment de les persones a través de la música.

En definitiva, una obra mestra que ningú es pot perdre i que, si no la va veure en el seu moment, ara té una segona oportunitat; que poques vegades passa.

Advertisements

8 Novembre 2009 - Posted by | futurista, violència | , ,

3 comentaris »

  1. Jo sóc de les que no l’he vista, de fet no aniré al cine, i si la veig en tele petita i en companyia molt millor.

    Però volia fer referència a això de la música, i és totalment cert, jo com que sóc com sóc moltes vegades veig escenes senceres (pel·lícules, sèries…) sense so (a ma germana li puteja bastant…) i no haguès pogut veure aquest trailer sense la música clàssica (tot i que tenia por de que hi haguès alguna cosa pitjor i a vegades ho treia)

    Comentari per Laura | 8 Novembre 2009 | Resposta

  2. Vaig al·lucinar l’altre dia a Verdi al veure-la reestrenada!
    Peró la veritat es que es un film que em porta bons records… el primer cop que la vaig veure va ser a casa d’una amiga punkarra que cada cop que la veia es psoava unes pestanyes postisses i sortia a apallissar skin heads!!
    Quins temps aquells!!

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 9 Novembre 2009 | Resposta

  3. A mi em va agradar molt el final… va ser com un: Ostres!! Quina manera d’acabar!! Apoteosis!!!

    En fi… ja estic curat!

    Comentari per conjuntbuit | 9 Novembre 2009 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: