LITTLE MISS SUNSHINE (Jonathan Dayton)
Una altra de les meves pel·lícules preferides. Aquest film aconsegueix emmascarar el drama d’una família que, tot i mantenir-se unida durant tot el viatge, no podria estar més separada pel que fa a gustos, formes de ser, de veure el món, d’enfrontar els problemes. Tot això queda amagat rera les rialles que provoca i com d’entrenyable poden arribar asemblar els protagonistes.
La sinopsi és senzilla. Una nena, grassoneta i de grans ulleres, és convocada per participar en un concurs de bellesa lluny de casa. Tot i que la família no passa pel millor moment, tothom decideix fer costat a la nena i s’embarcaran en un llarg viatge, en una furgoneta vella, en el qual els passarà de tot. I cada obstacle en el camí es torna més dur i xocant per ells. Però el viatge continua i l’entusiasme de la petita Olive fa tirar endavant i obliga a superar qualsevol problema… qualsevol.
Presentada en forma de comèdia, aquesta road movie, aprofita per fer una crítica social als canons de bellesa i l’ètica dels propis concursos de bellesa infantils. Perquè una nena com la petita protagonista pot arribar a un concurs d’aquest estil? Com pot ser que una nena tan petita es pugui arribar a preocupar tant per la seva imatge? Quina necessitat hi ha de patir així?
D’altres temes es tracten: el suïcidi, els somnis trencats, els problemes laborals i econòmics, la mort,… Tot un poti-poti de sentiments que viatgen en un antic vehicle i que ens arrenca un gran somriure i, alhora, grans llàgrimes. Una barreja perfecta, amb una música excel·lent. Uns actors i actrius molt ben escollits i amb una gran interpretació. A destacar la petita Abigail Wreslin (vista últimament a “Zombieland”) com una gran descoberta de Hollywood. De veritat, li recomano a tothom, sense pensar-ho dos cops. Després ja em direu què us ha semblat.
Per cert, “Little Miss Sunshine” va guanyar el festival de cinema de Sundance, premi molt merescut com imaginareu. Enguany, la guanyadora ha estat “Sin nombre”. Pròximament la comentaré en aquest blog. Ja la podeu anar veient!!
5 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Què bé!!! Una peli que veig abans que la comentis!!! I aquesta vegada et dono la raó!! Em va encantar!! Per divertida, emocionant, i pel rerefons!
De vida només hi ha una i hi ha canons que ens impedeixen viure-la com voldriem o ens impedeixen ser com voldriem.
La pregunta no és com una nena així arriba al concurs, sinó perquè a la vida real una nena així no pot participar al concurs.
La veritat és que tot això de les miss és una autèntica estafa, només és divertit veure que responen a les preguntes de cultura general…
Ei!! Bona pel·lícula… la millor escena, per tota la força que té: “Fuck!Fuck!Fuuuuck!!!”. De fet és una de les escenes que més m’han marcat en la memòria pel·licular, si algun dia arribo a escriure un guió, potser cau un ginyo a Little Miss Sunshine.
Vagi bé!!
Bruuuuuutal la pel·lícula!!!!
És una puntada de peu al cervell, una de les millors pel·licules que he vist en els últims anys. Gran i sorprenent guió, pressupost baixet i uns actors sensacionals, qui no l’hagi vist ja pot córrer a veure-la, és una peli obligatòria. M’encanta quan a la nena li pregunten: on és l’avi?, sensacional.
per moment, l’escena inicial on està tota la família reunida a la taula i veus com tothom té els seus problemes i passa dels problemes dels altres. L’avi és la canya com posa una mica de raó i coherència a l’assumpte.
Boníssima i divertida!!
Em quedo amb la imitació del tigre de la nena al concurs!!!