(500) DIES JUNTS (Marc Webb)
En aquest mateix bloc, un dia em van dir que no veia cap pel·lícula d’amor. Doncs n’he vist una (que no la primera) i aquest és el resultat: l’he hagut de veure en dos dies separats perquè, sincerament, m’adormia.
1er dia: vaig començar a veure la pel·lícula perquè havia escoltat que no era la típica història nyonya i romàntica de noi coneix noia, s’enamoren perdudament, passen moments dolents i al final, tot acaba bé. És més, al començament de la pel·lícula, una veu en off ens informa d’això mateix. Així que animat la començo a veure. Aproximadament cap al minut 35, les parpelles em van començar a pesar, i això que no era cap hora propicia per a tal. Poques bromes i la mateixa història de sempre. LA MATEIXA!!! L’actriu Zooey Deschanel és l’únic que se’n pot salvar. Després de fer una interpretació completament lineal i insensible a “El incidente” (requeriments del guió, no us penseu) deixa veure que pot ser una bona actriu, amb sentiments i tot. Però poc més a destacar. Al minut 50 m’adormo durant poc més de 30 segons… però m’adormo en definitiva. La paro. Ja l’acabaré de veure demà… si puc.
2on dia: comfirmat, quin pal de pel·lícula!! En aquest blog se m’ha preguntat perquè no veig mai pel·lis d’amor. Crec que és obvi. Són previsibles, no aporten res d’interessant al cinema, avorreixen i són, la major part, irreals i idíliques. Mai em tornaré deixar enganyar per aquelles pel·lis que diguin “no són la típica història d’amor”. S’ha acabat. No m’ho creuré. Si hagués de definir aquesta pel·lícula en una paraula no ho podria fer; necessitaria tres: pèrdua de temps!!
14 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
quina peneta, a la ràdio li feien bona crítica i al periódico no en parlen malament,
en realitat és una mica merda que vegis totes les pelis abans que jo, perquè se’m treuen les ganes de veure-la…
sort que tu vida en 60 minutos ja la he vista!!! i per repetit!
jo únicament faig la crítica des del meu punt de vista. Si t’agrada la crítica o t’enganxa el tràiler la pots veure. Si pel contrari, no et fa el pes després de llegir el post, pots veure-la igualment. Aquest blog és com aquells paperets del cinema on et resumeixen en 4 línies les pel·lis i, després, tu tries quina veure i quina no. No et desanimis si una pel·li m’agrada o no; el que compta és si t’agrada a tu o no. Després ja em comentaràs…
home, el trailer m’ha fet gràcia…
crec que s’hade diferenciar etre aquelles pel·lícules que conmouen per dins, en les quals aprens una cosa més, que fan reflexionar…
i aquelles que estan fetes amb el fi d’entretenir i/o divertir…
crec que ni unes són més bones ni unes altres més dolentes, però que s’ha saber escollir el moment en veure quin tipus de peli i saber-ho d’avantmà per no rebre una decepció…
Sempre que es presenta una pel·licula que presumeix de ser diferent, cagada pastoret. Però be, no generalitzem, no totes les pelis d’amor son nyonyades mil vegades vistes, tan sols cal ser originalcom en Wong Kar Wai.
Gràcies per la crítica, m’estalviaré la peli.
responent a aixó últim que dius et diré que “tants caps, tants barrets”. És a dir, hi ha tants gustos diferents com persones hi ha en el món. Seria possible (que no probable, jeje) que t’agradés la pel·lícula si la veiessis. En aquest blog faig la meva crítica personal, que pot ser tant vàlida com la teva o la de qualsevol altra. Us animo a veure pel·lis, les hagi comentat o no, perquè tingueu la vostra opinió.
Tot i que si no veus aquesta, tampoc et perds gran cosa. jaja
Jajaja!!!
Has de reconèixer que hi ha gent que s’ha adormit veient Big Fish!! Però si el guió es tan previsible és només pq és allò que espera el públic al que va dirigit… no esperis que un film de la Disney de la època nostra (Rey Leon, Aladin, Hercules, etc) canvii gaire el guió, per exemple, tot i que entretenguin molt.
Potser l’error d’aquesta és que ni aconsegueix entretenir… per cert, solo un beso no es tambe d’amor??
Per cert m’he oblidat de dir-te… D’on cony treus tantes pel·licules?? És impressionant, jo sóc incapaç de renovar durant dies per falta d’inspiració!!
Et felicito pel nombre de crítiques, la llargària i la qualitat dels posts!
exacte, la gent espera nyonyades i Hollywood en va ple. per cert, solo un beso la tinc , però encara no la he vista. M’esperaré aveure-la amb la Yepes, que a ella l’agrada, pel que sé.
gràcies per l’elogi. En defensa teva diré que és més fàcil fer crítica d’un pel·lícula (que a internet hi han un munt!!!) que no pas escriure sobre qualsevol cosa que et passi pel cap. Tots sabem que hi han èpoques de poca inspiració. A més, els teus posts tampoc són curts, que diguem…
Aprofito per tatxar-la de la meva llista de pendents!
Per cert, jo aquest cap de setmana he vist la nova de Woody Allen i prou bé la veritat, he rigut força que ja es bastant me´s que les seves dues predecessores!
aquesta ma l’apunto. La veritat és que no sóc seguidor de Woody Allen, però s’ha de tastar una mica de tot, no? Gràcies pel suggeriment.
a mi em va agradar la maldición del escorpión de jade en anglès, no és típica d’ell però em va molar molt.
no has vist que he comentat a Big Fish no?
La he vista! A veure, és una mica avorrida, li falta que puguis empatitzar més amb el personatge, o que la història d’amor sigui més sentimental, no sé, així no afecta tan que les coses vagin bé, potser el fet de no ser linial tampoc ajuda… Però hi ha reflexions diferents a altres pelis, les altres sobrentenen que tothom sap què és amor i enamorar-se i que tothom té el mateix varem, quan no sempre ha de ser així, i altres podem pensar que la prota (que no sé que li veus en la interpretació) és una ZORRA (en majúscules), però en realitat després descombrim que les malinterpretacions són fruit de la ment…
creu-me, si veus la interpretació que fa a “El incidente” de M. Night Shyamalan, entendràs perquè dic que fa una bona interpretació. No he vist mai cap tia més insensible com ella en aquesta pel·lícula.
a vale, em pensava que deies en aquesta peli