CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

MOON (DUNCAN JONES)

Avui li dedico el post a la guanyadora d’aquest any del Festival de Sitges.

Una pel·lícula inquietant. Claustrofòbica, segons com es miri. Per mi, entra dins el gènere de la ciència-ficció pels péls. Tot i presentar-nos una perspectiva futurista sobre la manca de recursos naturals a la qual ens veurem immersos d’aquí no gaires anys, no és una pel·lícula comparable  al que va representar “2001: un odisea en l’espai” d’Stanley Kubrick o “Blade Runner” de Ridley Scott per al món de la ciència-ficció. Per aquest motiu se’m fa estrany que aquesta hagi estat la pel·lícula guanyadora del certàmen d’enguany.

Nota positiva per a Sam Rockwell, que ha sapigut defensar diferents papers dins un mateix argument. I nota molt positiva per a Gerty, el robot amb veu de Kevin Spacey que, trencant els esquemes de les pel·lícules de robots futuristes, no és dolent ni té instints assassins.

L’argument és prou bo, però crec que no està ben explicat. Personalment, crec que li podrien haver tret més suc; i em fa la sensació que queden coses sense explicar o, si més no, una mica penjades. Té un parell de girs argumentals que, narrats d’una altra manera, haguessin suposat una sorpresa per als espectadors. Però la forma en com estan presentats, són bastants previsibles.

La música està bé. Hi ha molt poca durant la pel·lícula, Jo diria que hi ha la necessària per a crear aquesta atmosfera de reclusió ultra-modernista.

En resum, molt bona nota per a la presentació de la pel·lícula, per a la fotografia i per a l’actuació de Sam Rockwell (no l’havia vist, crec, des de la “Milla Verde”); bona nota a la música i els efectes especials; i aprovat just per a com està presentat, narrat i estructurat l’argument.

Radicalitzant, crec que el fet que el director (Duncan Jones) sigui fill de David Bowie ha influenciat al reocneixement d’aquesta pel·lícula. Espero que aquest any hi hagin hagut millors films a Sitges.

Anuncis

19 Octubre 2009 - Posted by | ciència-ficció | , , , ,

8 comentaris »

  1. Me la vaig perdre al festival, per seguir la meva tradició de no acertar mai la guanyadora!!
    No la he vist, peró m’ha cridat molt l’atenció que tot el film es basi en la lletra d’un himne musical del seu pare: “Space Oddity”, arxiconeguda i trillada fins la sacietat!!

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 19 Octubre 2009 | Resposta

    • el fet que sigui el fill d’en David Bowie li ha servit per engegar la seva carrera, però potser li convé separar-se com més aviat millor. Hauria de ser en “Duncan Jones” i no el “fill d’en Bowie”

      Comentari per Crític de cine | 20 Octubre 2009 | Resposta

  2. quina paranoia de trailer…

    Comentari per Laura | 20 Octubre 2009 | Resposta

  3. doncs la pel·lícula, a trossos, encara ho és més. Te la recomano, encara que ja sé que no t’apassiona gaire el cinema. Ja la veurem al febrer a casa.

    Comentari per Crític de cine | 20 Octubre 2009 | Resposta

  4. Eo! xaval!!! que no m’agradin les pelis de por, terror i paranoies que no s’entenen no és que m’agradi el cinema!! Flipo com transgiverseu les coses!! jajaja és que a ver, en este post solo hay pelis que dan miedo! el cine és per viure experiències que no pots viure en la realitat, per treballar l’empatia, per fer reflexionar…

    a mi les pelis de por no em fan viure una altra realitat a la que visc perquè cada nit me cago en la oscuridad, en los muebles que peten, i miro a dins l’armari i sota el llit cinc mil vegades abans d’anar a dormir,

    total, m’agrada el cine, però no per passar-m’ho malament

    la última que he vist és QUIEN AMA A GLIBERT GRAPE (no sé si hi ha faltes)… veus? una peli on pots treballar l’empatia i el patiment d’un altre punt de vista que no la por…

    Comentari per Laura | 21 Octubre 2009 | Resposta

    • que happy que ets!!! no em diguis que totes les pel·lícules d’aquest blog són de por.
      Reconec que es un estil de cinema que m’agrada, però crec que REC2 és l’única pel·lícula de terror comentada aquí.
      per cert, ja veuré QUIEN AMA A BILBERT GRAPE per poder-la comentar.

      Comentari per Crític de cine | 22 Octubre 2009 | Resposta

  5. és antiga quien ama a gilbert grape eh,

    ahir vaig veure el dia de demà, que s’hauria de dir, de demà passat o l’altre, però bé… molt sensacionalista, irreal (és a dir, se salvan los buenos d’una manera espectacularment impossible), però interessant des del punt de vista científic.

    Comentari per Laura | 25 Octubre 2009 | Resposta

    • el director (roland emmerick) és amant de fer pel·lícules catastrófiques. Ara estrebarà 2012, que també va de la destrucció del món. En comptes de demà, passarà el 2012, per això. Poca imaginació, què hi farem.

      Comentari per Crític de cine | 25 Octubre 2009 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: