THE ARTIST (Michel Hazanavicius)
La guanyadora d’enguany de l’Oscar a millor pel·lícula ens explica la història de George Valentin, l’actor de moda del cinema mut i en blanc i negre de l’any 1927. Però George veu com la seva carrera trontolla en arribar la invenció del so dins el cinema. L’actor, prolífic i famós fins aquells dies, es nega a acceptar la integració del nou invent i continua amb la dèria del cinema mut. Mica en mica, veu com la seva carrera es va desinflant mentre la de la jove Peppy Miller, amb qui coincideix accidentalment en una de les seves estrenes, ascendeix de senzilla extra a actriu protagonista.
Com ja sabreu, el gran mèrit d’aquesta cinta és que és purament en blan i negre i muda. Només les notes d’un piano, una bona orquestra i un grapadet de diàlegs sobreimpresos acompanyen el fil d’aquesta història d’amor metacinèfila. I tot i això, no s’arriba a fer pesada en cap moment. L’únic problema és que s’allarga una mica cap a l’últim terç del film.
La interpretació és magnífica. Tant Jean Dujardin com Bérénice Bejo estan excepcionals. Es pot argumentar una sobreactuació exagerada, però no hem d’oblidar com eren les primeres pel·lícules mudes de Hollywood. O és que Charles Chaplin no sobreactuava? A més, aquesta exageració la trobem en els primers minuts de la pel·lícula, mentre que, a mida que avança el metratge, l’actuació es va tornant més natural i va seguint, en definitiva, la progressió que va potenciar el cinema sonor. Cal destacar la participació de John Goodman i atenció al petit cameo de Malcolm McDowell (el protagonista de ‘La naranja mecànica’)
Es tracta, doncs, d’una molt bona pel·lícula que cuida tots els detalls (incloent-hi el format cinematogràfic) amb una banda sonora excepcional (també guanyadora d’un Oscar) que ajuda a entendre com van ser els primers passos del cinema sonor i com funcionava l’industria Hollywoodiense durant aquells anys.
18 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
es una peli perfecte… per què els hi agradi als meus pares
Doncs recomana’ls-hi de part meva.
No tinc clar que m’agradés la pel·lícula, malgrat només n’he sentit que bones crítiques, inclosa la teva.
Jo tinc companys que han fet una crítica bastant dura, tot i que la majoria d’opinions són molt favorables. Ja la veuràs, si tens ocasió, un diumenge a la tarda quan la facin per la tele.
Tinc ganes de veure-la, tot i que hauré d’esperar a que la facin per la tele… no em veig capaç d’arrossegar els meus testosterònics cap al cinema per veure una delicatessen com aquesta. I del tot d’acord amb el tema de la sobreactuació: si no tens un diàleg per dir el que has de dir, has de fer servir el llenguatge corporal amb tota l’ànima per poder comunicar-ho.
Jo crec que als teus testosterònics també els pot agradar. Igualment, ja està bé si t’esperes a l’estrena televisiva.
D’acord totalment amb la teva crítica. Em semblen que les actuacions dels dos protagonistes són sublimes i plenes de subtileses que van graduant la intensitat emocional del film. D’altra banda, destacaria com la banda sonora ajuda a construir els personatjes. Tant és així que, quan l’escolto, m’apareixen visualment en tot moment…espectacular!!!
Exacte. Merescut l’Oscar a la millor banda sonora.
Últimament no paro de sentir bones crítiques d’aquesta pel·lícula, i tothom diu el mateix, anaven pensant que s’avorririen i que seria suporífera i surten amb molt bona sensació, molt amena i molt recomanable. Així que l’hauré d’apuntar a la llista de pendents!
Ai, que en sóc de “pupes”! Per una vegada que podia veure el que volia per quatre duros (de fet, quatre euros) i resulta que no hi podré anar
Us passo la informació que m’ha arribat del cineclub de Gavà per si algú hi vol anar:
DATA: Divendres, 4 de maig de 2012
TÍTOL: THE ARTIST del director Michel Hazanavicius
LLOC: ESPAI MARAGALL, Passeig Joan Maragall, 11. Gavà
HORA: 22.00h
PREU: 4€ entrada gral / 3,5 € entrada SOCIS.
O, que interessant! Jo tampoc hi puc anar, però hi haguès anat de cap, el cinema el trobo caríssim i s’han d’aprofitar aquestes ocasions. A Sant Feliu de Llobregat hi ha un cinema que van tancar i que ara el duu una cooperativa i també és més barat, us ho recomano!
Ja pots donar les referències d’aquest cinema per tenir-ho en compte.
Gràcies per la informació. És una bona oportunitat per gaudir-la en la gran pantalla ara que fa un temps que va abandonar les sales.
A sus ordenes! http://www.cinebaix.com/ fan cinefòrum també. Valen 5€ les sessions (amb carnet jove/estudiant etc, però et val els caps de setmana també perquè jo hi vaig anar diumenge o dissabte a veure Hotel Marigold) i 6€ les altres.
Sí, sí! Boníssima! Em va encantar. Ara molts amb l’excusa de l’èxit de The artist es posaran a filmar pelis mudes i en blanc i negre…sense cap sentit. Aquesta és genial, gens avorrida i amb una música…que encara recordo ara, ti titi!
Espero que ‘The artist’ quedi com una pel·lícula original i no pugi ningú més a aquest tren, perquè perdria tota la originalitat. I ja sabem que Hollywood va força escàs de creativitat.
Ja torno a ser aquí (que pesadeeeeeeta estic en aquesta entrada!) És que només volia dir que divendres passat finalment el plan “B” se’n va anar en orris i vam poder rescatar el pla “A” i anar al cinema i volia dir que vaig sortir-ne fascinada. Pels actors -i per tots plegats- havia de ser un repte molt engrescador.
Gràcies pel consell.
Celebro que t’agradés. Aquesta cinta continua agradant a (gairebé) tothom que la veu. Espero que els teus fills pensessin el mateix.